El dissabte 17 de setembre molts de nosaltres vam veure amb sorpresa com 5000 estatunidencs que es dirigien al districte financer del Baix Manhattan mostraven cartells, desplegaven pancartes, feien sonar els tambors, corejaven consignes i es disposaven a marxar cap a la "Gomorra financera" de la nació. S'havien compromés a "ocupar Wall Street" i a "portar els banquers a la justícia", però la policia de Nova York va frustrar temporalment els seus intents en bloquejar aquest simbòlic carrer amb barreres i punts de control. Lluny de desanimar-se, els manifestants van caminar al voltant de la zona, es van reunir en assemblea i van establir una acampada semipermanent de protesta al parc de Liberty Street, a quatre passes de Wall Street i a una illa de cases del banc de la Reserva Federal de Nova York.

Tres-centes persones hi van passar la nit, alguns centenars més les van reforçar l'endemà, i mentre escrivim aquest article els acampats tornen a desplegar els seus sacs de dormir. Quan van tuitejar que tenien gana, una pizzeria propera va rebre 2800 dòlars en comandes en només una hora. Encoratjats per un torrent de solidaritat internacional, aquests americans indignats diuen que seran allà per saludar els banquers quan la borsa obri dilluns. Sembla que, per ara, la policia no creu poder detenir-los. ABC News explica que "encara que els manifestants no tenen un permís per protestar, [el Departament de Policia de Nova York diu que] no tenen plans per fer fora aquests manifestants que semblen decidits a quedar-se als carrers." Els organitzadors informen: "ens estem preparant per a una llarga ocupació". Ara el món sencer mira i es pregunta: "Podria ser aquesta la guspira d'un moviment Tahrir als Estats Units?".

#OCCUPYWALLSTREET ha estat inspirat per les assemblees populars de l'estat espanyol, i va veure la llum en un pòster a doble pàgina del 97è número de la revista Adbusters, però l’han encapçalat, organitzat i dut a terme activistes independents. Tot va començar quan Adbusters va proposar a la seva xarxa d'agitadors culturals (culture jammers) que inundessin el Baix Manhattan, hi plantessin tendes, cuines i barricades pacífiques, i ocupessin Wall Street durant uns mesos. La idea va calar immediatament a les xarxes socials, i activistes no afiliats van acollir la proposta i van crear un espai web de codi obert per organitzar-la. Uns dies després, unes 150 persones es van reunir en una assemblea general a Nova York. Aquests activistes van passar a ser el nucli organitzatiu de l'ocupació. La mística d'Anonymous va aconseguir que els mitjans de masses s'interessessin per l'acció. El seu videocomunicat en què la recolzaven va ser vist cent mil vegades i el Departament de Seguretat Nacional va avisar els banquers de la nació. Quan, l'agost passat, els indignats de l'estat espanyol van anunciar una acció solidària al districte financer de Madrid, activistes de Milà, València, Londres, Lisboa, Atenes, San Francisco, Madison, Amsterdam, Los Angeles, Israel i tants d'altres arreu es van comprometre a fer el mateix.

Hi ha un sentiment compartit als carrers de tot el món que l'economia global és un frau dirigit per i per a les grans finances. Gent de tot arreu està descobrint que hi ha quelcom que falla en un sistema en el qual les transaccions especulatives financeres pugen, cada dia, a 1,3 trillons de dòlars (cinquanta vegades més que la suma de totes les transaccions comercials). Mentrestant, segons les Nacions Unides, "als 35 països sobre els quals disposem de dades, prop d'un 40% de les persones que busquen feina fa més d’un any que no en troben".

"Els directors executius, les grans corporacions i els rics reben massa del nostre país, i penso que és hora de recuperar allò que és nostre", diu un activista que es va unir a les protestes dissabte passat. Jason Ahmadi, qui ha vingut des d'Oakland, Califòrnia, explica que "molts de nosaltres pensem que hi ha una gran crisi en la nostra economia i una bona part de la culpa la tenen les persones que fan negocis aquí". Bill Steyerd, un veterà del Vietnam que ha vingut de Queens, diu: "La causa val la pena perquè la gent de Wall Street són unes sangoneres belicistes".

No és només ràbia. Hi ha un sentiment que les solucions a la crisi que solen proposar els nostres polítics i economistes establerts – estímuls, retallades, deute, tipus d'interès baixos, promoure el consum – són falses opcions que no funcionaran. Es necessiten canvis més profunds... com una taxa "Robin Hood" a les transaccions financeres, reinstaurar la llei Glass-Steagall als Estats Units o la prohició de les operacions "flash" d'alta freqüència. Cal fragmentar els bancs que són "massa grans per fer fallida", reduir-ne la mida i tornar-los a posar al servei de les persones, l'economia i la societat. Els estafadors financers responsables de la caiguda del 2008 han de ser jutjats i rebre llargues condemnes penitenciàries. Finalment, hi ha la mare de les solucions a llarg termini: un replantejament total del consumisme occidental que qüestioni com mesurem el progrés.

Si els problemes econòmics d'Europa i dels Estats Units entren en l'espiral d'una llarga recessió social, les acampades populars es convertiran en permanents als districtes financers i als voltants de les borses de valors d'arreu del món. Fins que no s'escoltin les nostres propostes i es reformi el règim econòmic global, les nostres acampades urbanes sorgiran com bolets arreu del món.

Bravo per les ànimes valeroses de l'acampada a la Liberty Street de Nova York. Cada nit que #OCCUPYWALLSTREET es mantingui augmentaran les possibilitats d'un aixecament mundial contra les finances que ens han dut fins aquí.